En una virtuosa demostració derudició, reflexió i humor, Terry Eagleton desglossa el concepte desperança tal com sha conceptualitzat des de lAntiguitat fins als nostres temps. Eagleton, que distingeix lesperança de loptimisme ingenu, l;alegria, el desig, lidealisme o ladhesió cega a la doctrina del Progrés, posa de manifest un punt de vista que requereix reflexió i compromís: reclama una esperança sorgida duna racionalitat lúcida, que sha de cultivar mitjançant la pràctica i lautodisciplina i que reconeix les realitats del fracàs i la derrota, però es nega a resignar-shi i a capitular-hi. Lesperança autèntica és indubtablement tràgica, diu lautor, que també defensa les seves implicacions radicals com «una espècie de revolució permanent, lenemic de la qual són tant la complaença política com la desesperació metafísica». En aquest sentit, és un mitjà per afrontar el futur sense devaluar el present ni obviar el passat. Aquesta obra clarivident, que travessa segles de pensament sobre les moltes formes desperança des de lobra monumental dErnst Bloch fins als estoics, Tomàs dAquino, Marx i Kierkegaard, entre altres, aporta claredat i una nova perspectiva a qüestions com la fe religiosa o la ideologia política, així com altres reptes com el problema del mal, el paper del llenguatge en la construcció del pensament i el significat del passat. Esperança sense optimisme és una crònica compromesa i apassionada de la creença i el desig humans en un món cada cop més incert.
