ESPRIU x DOTZE constitueix l’aportació de l’Institut del Teatre al Centenari de Salvador Espriu, l’any 2013. Es tracta de dotze dramatúrgies curtes, basades en l’univers espriua i adreçades a la gent jove, particularment a l’alumnat dels instituts d’educació secundaria, perque gosi representar-les.L’Institut del Teatre, com a escola nacional de teatre i, més concretament, com a escola de dramatúrgia, havia de ser a la primera fila del Centenari de Salvador Espriu. I una bona manera de ser-hi va resultar aquesta: proposar l’escriptura d’una obra teatral curta, d’una mitja hora de durada, a una vintena de dramaturgs-es de primer nivell, seleccionats per l’Escola Superior d’Art Dramatic de l’Institut; una obra que havia d’inspirar-se en els personatges o ambients de l’obra d’Espriu i que s’havia de concebre amb la voluntat de ser representada per l’alumnat dels instituts de tot el país.Catalunya esta molt mancada d’aquesta mena d’obres, tan presents en altres cultures, on juguen un paper cabdal d’alfabetització teatral, de creació de futur públic i d’iniciació a la practica artística. Cal esperar que aquesta iniciativa d’ara no quedi en un fet isolat, sinó que assenyali un començament i que obtingui continuitat de la ma de les institucions de govern, propiciant noves ocasions per a l’elaboració de dramatúrgies curtes destinades als joves, a partir dels grans noms i obres de la literatura o a partir dels temes que desperten més interes, més preocupació o més indignació entre la gent jove.D’entre els vint dramaturgs-es proposats, dotze van resultar disponibles en el termini proposat, van combregar amb la idea i s’hi van veure prou amb cor. Per ordre alfabetic, són els següents: Angels Aymar, Carles Batlle, Joan Cavallé, Beth Escudé, Albert Mestres, Pau Miró, Enric Nolla, Josep Pere Peyró, Gemma Rodríguez, Merce Sarrias, Gerard Vazquez i Teresa Vilardell. Cal agrair-los la seva bona disposició, el seu esforç i també el seu encert. Segur que les seves creacions seran l’escambell que permetra, a molts joves, entrar en el llenguatge teatral i sobretot llançar-se a fer teatre, afinant així la seva sensibilitat i guanyant capacitat crítica i comprensiva sobre la contradictoria condició humana i sobre la complexa i ineludible vida en comú.Jordi Font, Director general de l’Institut del Teatre
