Els protagonistes d’Estacions d’enllaç són gent normal i corrent que es troben en un moment de la vida que els obliga a fer-ne balanç. A l’Estació del Nord o al metro de València es creuen moltes persones cada dia. Van d’una estació a l’altra amb les seues dèries i els seus problemes, les seues il·lusions i els seus projectes. S’ignoren o s’observen encuriosits i sense pudor i, com no podia ser d’una altra manera, també s’enamoren. El recull, a més a més, es fa ressò d’alguns dels esdeveniments més dolorosos i vergonyants que ha patit la ciutat i la rodalia en les darreres dècades, com ara l’accident del metro de València o els efectes de la Dana, amb uns quants centenars de morts, milers de damnificats i pèrdues materials milionàries, i tot això davant la negligència de les autoritats i la megalomania egòlatra de més d’un mandatari fatxenda i incompetent. Així, el lector esdevé sense remei un voyeur accidental, testimoni de luxe de tantes històries personals des de la finestra indiscreta que li proveeix cada relat, i també la pròpia ciutat, escenari indeleble que n’aglutina la majoria i que no es cansarà mai de deglutir històries singulars. Aquests relats ens parlen de persones que es troben en una cruïlla vital, d’una València seductora i tràgica alhora que actua de catalitzador d’unes quantes estacions d’enllaç que connecten propis i estranys, i que es converteix en una metàfora contundent de la vida i també de la literatura. I tot plegat està contat amb l’estil àgil i fresc, acurat, visual, i amb la riquesa lèxica a què ens té acostumats la veu inconfusible del millor Francesc Bodí.
