Lexili és un tema recurrent, sempre present en la Humanitat. Som fi lls i fi lles de lexili, del caminar errant buscant el millor lloc on deixar descansar els ossos i lesperit, en cerca permanent de terres on plantar llavors que acabin nodrint als nostres. Lexili és la gran metàfora del que som com espècie: animals que caminen, moltes vegades sense rumb, però sempre amb esperança. «Lexili és un estat, un estat daleta permanent, un estat on viure compromesa amb la realitat de lloc on soc, de la gent amb qui comparteixo silencis, riures, estimes o indiferència.» Lexili actual de tant gent arreu del planeta és un interrogant a les fronteres mentals i a les dibuixade per polítics i economistes als mapes, mapes que coneixem i que canviem, no pas segons els desitjos del benestar de la gent, sinó segons lambició dunes poques persones: tenen nom i són molt poques. Les deixarem guanyar? Sempre? Generació rere generació? «Lexili és una idea que mhabita i que vull compartir.»
