Aquest llibre estudia l’origen, l’evolució semàntica i la gramaticalització del verb “pensar” en català des dels primers textos fins al segle XVI, en el marc de la lingüística cognitiva. Mitjançant una metodologia basada en corpus lingüístics, l’obra analitza com “pensar” esdevé un mot central en l’expressió dels processos mentals i com, progressivament, amplia el seu abast semàntic per a referir-se a processos no verbals, passant per sentits discursius i epistèmics, fins a adquirir valors aspectuals i modals. L’estudi detalla les construccions que conformen l’estructura semàntica del verb i analitza el procés de gramaticalització per construccionalització de la perífrasi narrativoaspectual <“pensar de” + infinitiu>, prospectiva <“pensar” + infinitiu> i intencional <“pensar” + infinitiu>. Així mateix, s’acaren els resultats romànics d’aquestes perífrasis amb el català per a establir-ne les relacions i determinar fins a quin punt “pensar” esdevé un verb auxiliar. A través d’aquest recorregut, el llibre posa en relleu la importància de les inferències invitades, la intersubjectivació i el context cultural com a motors i factors principals del canvi semàntic.
