Fabra i Coromines. Amistat i cartes d’exili recull, d’una banda, un llarg retrat literari de Pompeu Fabra que Joan Coromines va escriure i publicar en Lleures i converses d’un filòleg (1971). En aquesta semblança literària, Coromines ret homenatge a qui ell considerava el seu gran mestre. Admirablement ben escrit, Coromines desplega tota la seva sensibilitat literària i humana.<(p>
D’altra banda, el volum recull la relació epistolar que van mantenir els dos filòlegs, bàsicament datada en l’època de l’exili posterior a la Guerra Civil. Malgrat les dificultats del moment, Coromines, un cop estabilitzada la seva situació personal i laboral, no va abandonar mai un Fabra ja ancià. Així mateix, el llibre també recull la correspondència que va mantenir Joan Coromines amb Ferran Rahola, Vicenç Vives i Frederic Rahola amb relació al mestre Fabra i la seva obra.
Fabra i Coromines. Amistat i cartes d’exili posa, doncs, en relació dos lingüistes fonamentals de la nostra llengua, no només per les seves aportacions a la llengua catalana, sinó també pel seu tarannà i compromís humà i cívic i la seva insubornable defensa de Catalunya, i es publica en el marc de l’Any Pompeu Fabra, que commemora el 150è aniversari del seu naixement i el centenari de la publicació de la seva Gramàtica catalana (1918).
ONA-REC
El 20 de febrer de 1868 va néixer a Gràcia el filòleg Pompeu Fabra, pare de la gramàtica de la llengua catalana. Fabra, però, va estudiar enginyeria industrial i va guanyar una càtedra de química a l'Escola d'Enginyers de Bilbao on va impartir classes durant una dècada. Allà van néixer les seves filles: Carola, Teresa i Dolors i, en retornar a Catalunya, van establir-se a Badalona per prescripció mèdica degut a la fràgil salut de la Teresa.
Fabra va ser un gran excursionista i un tenista entusiasta, arribant a formar part de la secció de tennis del Futbol Club Barcelona. L'any 1931 va enllestir el seu Diccionari General i dos anys més tard constituiria la primera càtedra de llengua catalana a la Universitat de Barcelona. El 1939 va marxar a l'exili, morint a Prada de Conflent el 1948, als 80 anys. Els difícils anys d'exili es poden resseguir a 'Fabra i Coromines. Amistat i cartes d'exili' (Ara Llibres).
