La Mariette, amb el seu parlar afable, natural i planer, ensexplica facècies de Josep Llorens Artigas i ho estructura ambel fil conductor de cinquanta-cinc fotografies on surt el seupare, sempre amb alguna cosa al cap, un barret, una gorra o,fins i tot, uns estalvis enormes de vímet, com una corona desant d’Olot. Palla, feltre, pèl de castor, llana, peluix de seda,punt de ganxet… conformen un repertori divertit, com si estractés d’un espectacle de varietats en què l’actor principalentra i surt, canviant cada vegada d’imatge, com Fregoli, quetant delectava Brossa i Tàpies.
"Amb il·lustracions de l’Anna-Lina i un petit comentari per acadascuna. Aurora Gasull va accedir a ajudar-me per posaren ordre tot aquell recull, i Àlex Susanna em va donar laidea per al títol. Tot escrivint, em vaig anar engrescant i aixíés com, finalment, les anècdotes que havia sentit explicar almeu pare s’han anat barrejant amb els records de la mevavida, més que no pas amb els barrets". (Mariette Llorens)
