Aquestes faules són breus històries d'animals i de persones que ens poden servir a tots. Hi sentirem parlar l'astuta guineu i cantar el vanitós corb, i veurem qui s'emporta el formatge i com l'aconsegueix. Aquest llibre ens explica el que va pensar un cérvol que es va veure en el mirall de les aigües d'una font, i el que els va passar a les granotes que raucaven i raucaven tot demanant un rei, i a una tortuga babaua que volia volar com l'àguila. Però també ens diu com un ratolinet va poder salvar el poderós lleó, i com es va venjar una cigonya de l'astuta guineu, i com… Aquestes petites històries ens diverteixen i ens ensenyen. Veureu com són més importants la intel·ligència i l'enginy que la força, i aprendreu que hem de ser prudents i, sobretot, molt generosos. Però és a punt de començar la història de la cigala que a l'estiu cantava i cantava, mentre la formiga treballava i treballava… Aquestes excel·lents faules les va escriure en vers Félix María Samaniego, el gran escriptor del segle XVIII, que va néixer a Laguardia (Àlaba) el 1745 i va morir el 1801. Ell havia llegit molt bé altres autors de faules, com ara l'escriptor llatí Fedre, el francès La Fontaine i l'anglès John Gay, i va adaptar algunes de les seves històries. Ho va fer tan bé que, des que es van publicar els dos volums de les seves Fábulas en verso castellano (1781, 1784), molta gent se les sabia de memòria i les explicava, tal com fareu vosaltres.
