El patriarcat no dona treva i segueix fort. Cerca noves formes de mantenir la submissió de les dones. La violència contínua sent el seu principi fundant. Hem d’apuntar cap als Estats com formes per reproduir la violència i la desigualtat en la seva pròpia configuració. Despatriarcalitzar l’Estat no consisteix a incloure dones. Això, en tot cas, corregeix un dèficit de representació. Consisteix en trencar el contracte sexual. Assumir que continuem mantenint les esferes de lo públic i lo privat. Que nosaltres, les dones, seguim encarregant-nos de lo privat com a mandat de gènere i que, nosaltres mateixes, seguim desvaloritzant-ho. No tenim el reconeixement en lo públic i, en lo privat, el reconeixement es converteix en un parany perquè la dicotomia segueix present a la nostra Societat. Tampoc volem signar el contracte social per expropiar als éssers humans i la naturalesa, fent créixer la pobresa i la desigualtat, així com la destrucció ambiental. Volem trencar el contracte sexual per poder pensar altres visions del món menys dominadores i destructives. Els conceptes no competeixen entre si. Són complementaris. Avui proposem feminicidi perquè les paraules importen.
