El dit alçat que apareix a la coberta significa, en llenguatge parlamentari, un vot afirmatiu. És un gest que també implica la voluntat de demanar la paraula i de participar. Jaume Bosch alça el dit índex una altra vegada en aquest assaig, que no és un llibre de memòries, sinó una reflexió personal farcida de memòria, sobre què és i com es pot fer política. L’autor proposa una política en positiu, amb uns valors que han definit la seva trajectòria i amb els quals fa visibles els neguits i les esperances d’un sector de l’esquerra catalana.El llibre parla de passat, de present i de futur. Parla de Catalunya i parla del món, des d’una vivència personal nodrida de l’experiència de molts altres, com Josep Benet, Jordi Solé Tura o Miguel Núñez, de les idees d’Enrico Berlinguer o Mikhaïl Gorbatxov o del contacte puntual amb Lula o José Mujica. I també es nodreix de persones de la seva ciutat, de la seva comarca i del seu país que l’han acompanyat en el seu camí i que també han tingut la valentia d’alçar el dit en algun moment. Però no s’oblida d’abordar alguns dels aspectes més relliscosos de l’activitat política.Aquest text té la voluntat de tornar a posar la política al centre de la vida, d’impulsar una manera d’entendre com canviar el món avui desacreditada i d’animar les noves generacions a creure que, des de la política, encara hi ha moltes coses a fer. En una etapa farcida de perills per a les llibertats i per al combat contra les desigualtats la crida a fer política és més necessària que mai. Perquè, tal com deia Joan Fuster, la política o la fas o te la fan.
