De sobte, un rugit trenca el capvespre en dos. Quan es reprèn el silenci, una granota es troba estirada a l’asfalt. Convocant les seves últimes forces, porta els seus ous a les aigües de l’estany i, de l’únic que està il·lès, en neix un capgròs orfe: Fibi ha sobreviscut. Sol, petit i desemparat, ha d’aprendre a lluitar esquivant ocells, ossos i altres deïtats del riu. Per sort, un salmó anomenat Iode, el seu primer amic, li ensenya a nedar a contra corrent i a obrir-se camí. En aquest periple, Fibi també coneix un cabrit i una àliga, un llop i, finalment, l’Axon, l’arbre més vell del bosc. Tots ells li parlaran del món que coneixen des del seu particular punt de vista, despertant-li una fascinació genuïna per la bellesa inherent de la natura. Finalment, arribarà el moment que Fibi tingui cura del seu propi grapat d’ous. Serà aleshores quan haurà de fer front a la travessia definitiva, tal com va fer el seu pare.
