Una vacuna contra la pandèmia fatalista sobre la salut de l'educació pública del nostre país
Finlàndia és una defensa de l’educació pública; una reacció apassionada però serena, irònica però compromesa, contra les anàlisis a la moda sobre el nostre sistema educatiu, que o bé estan dominades per les veus apocalíptiques dels nostàlgics de l’escola o la universitat del passat, resistents als canvis i sovint defensores de jerarquies professionals i privilegis consolidats —també de classe i a la classe—, o bé per les veus compulsivament reformistes del sistema educatiu, quasi sempre al servei d’algun programa polític o idea no contrastada, més interessades a gamificar que a ensenyar, a prometre que a comprometre’s amb una educació per a tothom, igualitària, equitativa, inclusiva i de qualitat.
El sistema educatiu finlandès (públic), el nostre, és prou bo i digne perquè ens en sentim moderadament satisfets i orgullosos. El professorat cansat i desconcertat que compta amb els dits els anys que falten per a la jubilació és, per sort, una minoria, i l’alumnat insalvable i maleducat, una quimera elitista i classista. L’oportunitat d’una educació pública, laica, gratuïta, igualitària i de qualitat per a tothom l’hem perduda en el passat, no la perdem també per al futur.
