Florentino va passar de dirigir una constructora en fallida i de ser un treballador de la família March a controlar autopistes, serveis de dependència i de neteja, i fins i tot escoles bressol…, multiplicant la seva fortuna per més de deu des que va arribar, l’any 2000, a la presidència del club blanc. Per aconseguir-ho, s’ha servit del privilegi que atorga la llotja del Bernabéu i del món de l’esport com a cau de corrupció i especulació. Ha teixit una xarxa de relacions estretes amb periodistes i controla els tempos mediàtics com pocs, fins al punt de posar i treure directors de diaris, i fins i tot de trucar per queixar-se de peus de foto que no li agraden… Diners, influència, manipulació de contractes i concessions d’obra pública, un mur de silenci al seu voltant, moviments dins les institucions: aquesta és la biografia (no oficial) d’un dels homes més poderosos de l’Estat espanyol.
