La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-5 conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Aquest tercer volum conté quaranta-un capítols més, des de l'episodi de la trobada de la Vera Creu fins al capítol dels sants Simplici i Faustí. Incorpora, a més, unes quantes vides que Voragine no va incloure en l'obra en llatí, com la de santa Clara, fundadora de l'orde de les Clarisses, o les de sant Antoni framenor, sant Ponç, santa Quitèria i les d'altres sants amb molta tradició en els territoris de parla catalana, com sant Feliu i sant Cugat. Destaquen especialment els capítols dedicats a santes de vida atzarosa, ben atractius des del punt de vista narratiu, com les santes transvestides (santa Marina i santa Teodora) o el de santa Maria Magdalena, la pecadora que va redimir Jesús. No hi manquen sants de gran transcendència en el territori peninsular, com l'apòstol sant Jaume.
