La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-5 conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Aquest volum inclou capítols de caire mariològic (Assumpció i Nativitat de la Mare de Déu), vides de sants ben pròxims a Jesús (santa Marta, sant Bartomeu i sant Joan Baptista) o de pares de l'Església, com sant Agustí. Conté també les vides d'altres figures cabdals, com sant Bernat, un dels pares de l'orde del Císter, o sant Domènec, fundador de l'orde dels Predicadors. El manuscrit incorpora vides que Voragine no compilà en la seua obra, però de gran tradició en la cultura catalana, com la de sant Feliu de Girona o la de santa Eulàlia, patrona de Barcelona.
