Josep Maria Trias Peitx (Barcelona, 1900?Prada de Conflent, 1979). De jove va militar en la Comunió Tradicionalista de Barcelona. A catorze anys va entrar a treballar a la fàbrica del seu avi matern, una feina que va compaginar durant uns anys amb el seguiment de la Borsa de Barcelona per al diari El Correo Catalán, on treballava el seu pare, i amb l'ofici de caixer al Banc de Barcelona. Va militar en les files del tradicionalisme fins que, després de les eleccions a Corts de juny de 1931, juntament amb altres militants, se'n va escindir. Milità en Unió Democràtica de Catalunya des del seu inici, des d'on va jugar un paper important durant la Guerra Civil i l'exili a França. En aquests anys van destacar les seves actuacions per salvar persones perseguides per motius de consciència a la rereguarda de Catalunya i per les gestions efectuades entre la República i el Vaticà. Els primers anys d'exili ajudà milers de refugiats catalans i espanyols a sortir dels camps de refugiats francesos i va intervenir, des d'un exili autoimposat, en el primer congrés d'UDC després de la dictadura franquista, celebrat el 1976 . Va morir el mateix dia de l'acord sobre l'Estatut que, en aprovar-se, obria les portes a l'autonomia de Catalunya per la qual havia lluitat tota la vida. Aquest nou volum de la col·lecció Papers del Pavelló ens ofereix una aproximació a l'interessantíssim Fons Personal de Josep Maria Trias Peitx, un personatge totalment desconegut fins fa ben poc, i que va prendre un protagonisme més que destacable durant la Guerra Civil espanyola i l'exili de l'any 1936 i el de 1939. Trias Peitx, que va ocupar el càrrec de primer secretari general d'Unió Democràtica de Catalunya durant la Segona República, va portar a terme una important tasca d'ajuda, protecció i salvament de persones perseguides per motius de consciència durant la Guerra Civil, al mateix temps que va esdevenir un pilar fonamental en l'intent de restablir les relacions entre la República espanyola i la Santa Seu. El febrer de 1939, ja exiliat a França, va esdevenir el líder indiscutible d'una iniciativa que, segons els càlculs del mateix Trias, hauria aconseguit treure dels camps de concentració francesos més de 70.000 refugiats espanyols: el Comité National Catholique d'Aide aux Refugiés de l'Espagne. El fons personal de Josep Maria Trias Peitx és un testimoni de primer ordre de totes les iniciatives humanitàries, polítiques i culturals a les quals va vincular-se aquest esperit incombustible durant tota la seva vida, unes iniciatives que, malgrat el seu exili voluntari a França -Trias només estava disposat a retornar quan Catalunya obtingués l'autonomia-, el van mantenir estretament lligat a la seva pàtria.
