Pujols no és divisible en una branca seriosa i una altra jocosa; l'atractiu del personatge descansa justament en la gosadia i l'originalitat de la barreja, en la mescla d'alta cultura i estirabot xaró, de broma fàcil i llambregada plena d'enginy, d'aguda perspicàcia i excés de sentit comú arran de terra. Una combinació inesperada que, en paraules de Joan Fuster, proporcionava «un espectacle verbal i intel·lectual gens menyspreable», i en feia un dels fenòmens més curiosos que es puguin produir en una literatura».