Rescatat d'un lloc remot de l’Àrtic, el doctor Victor Frankenstein ens relata la seva tragèdia: quan era estudiant de filosofia a Ginebra es va obsessionar a aconseguir desxifrar la fórmula secreta per donar vida a la matèria inanimada. Simultàniament, es va dedicar a reunir parts de cossos humans per construir una criatura d’aparença humana, a la qual va aconseguir donar vida amb una descàrrega elèctrica. Però la criatura, dotada d’una alçada i una força física descomunals, tenia un aspecte tan espantós que inspirava terror a tothom que la veia. Aquest sentiment de repulsió que despertava i la soledat a la qual es va veure condemnada van fer que es revoltés en contra del seu creador. Considerada l’estendard del romanticisme i del terror gòtic, Frankenstein ens recorda que els homes, desconfiats per naturalesa, solen estar mancats del més mínim sentit de la compassió. Encara que la criatura s’apropi als altres amb el cor a la mà, creient que es regeixen pels principis de la religió i per la compassió, els humans la rebutgen una vegada i una altra perquè només són capaços de veure-la com un monstre.
