Florenci Ollé va ser cridat al front conjuntament amb la lleva del 1931. Gràcies al fet de ser mestre, és destinat a aquesta feina i a altres tasques relacionades com, per exemple, fer les fitxes dels ferits. Amb gran sensibilitat, capacitat d'observació i una narrativa de personalitat, engega unes memòries bèl·liques que esdevenen una visió molt significativa de la vida quotidiana a primera línia de front. Aquestes memòries de guerra són una crònica molt i molt nítida de tot el que va significar la guerra per a aquells joves, amb la visió realista de qui escriu per a ell, fidel a l'ideal de la veritat. Excel·leix en el predomini del que es veu i del que s'ha viscut i aquest és el gran mèrit d'aquest escrit que s'acaba dos anys després, el febrer del 1939, en arribar a França. Hi ha història personal, però també de tot un col·lectiu, amb els fets més rellevants del nostre país en temps de la guerra civil.
