Les fronteres sempre han suscitat un gran interès i cada època les interpreta d’acord amb unes motivacions polítiques, filosòfiques, literàries, històriques i pedagògiques particulars. Aquesta obra, que neix de la reflexió sobre les correspondències entre la literatura europea i les fronteres, ha estat bastida per abordar-les des d’una perspectiva disciplinària àmplia i sense defugir-ne les contradiccions. Els autors exploren els límits del que es considera humà, el terreny entre la biologia i la filosofia, la pedagogia del cos, les relacions entre la pedagogia i la literatura, les divisions ontològiques del jo i de l’altre, la fragilitat del destí i altres qüestions que se situen en espais geogràfics concrets com ara París, els Balcans o Varsòvia.
