Som éssers sensibles, capaços de rebre dolor i plaer, en dosis grans i petites. Aquest Gran atles dels petits plaers reivindica l’estremiment que ens pot provocar allò més diminut, aquells plaers minúsculs que han trobat cultures de tot el món: el xiuxiueig de la brisa a les fulles, volar estels, l’alegria d’un retrobament, caminar descalços, acariciar el cabell d’un estimat, el cruixir de la neu tendra sota les botes, oferir un regal, l’aroma d’una pastisseria, de l’herba acabada de tallar o de la terra humida, la llum que espurneja entre les fulles, el vol de les papallones, una abraçada, una vacaina a l’ombra d’un arbre, saltar sobre fulles seques, trencar la capa de sucre cremat de la crema catalana, la olor dels llibres...
