Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999) va ser una figura polifacètica que va festejar i excel·lir en múltiples llenguatges artístics: el poètic, el literari, l’experimental, el periodístic, el plàstic... Viladot va ser un home fermament arrelat al seu poble d’origen, Agramunt, la qual cosa el va fer conscient de les males gestions territorials que hi ha hagut sempre a Catalunya i, alhora, el va permetre fer del seu origen un argument de militància. En aquest context, Viladot va teixir relacions artístiques i d’amistat amb diversos personatges del món de l’art i la cultura que, com ell, emergien entre pobles, cereals i panissos a l’oest de Catalu-nya: Leandre Cristòfol, Josep Iglésias del Marquet, Lluís Trepat, Josep Vallverdú, Daniel Gelabert, Albert Coma Estadella, Josep Guinovart i Manuel de Pedrolo. Aquestes relacions que Viladot va començar a establir a la dècada dels cinquanta van dilatar-se al llarg dels anys i es feren indestriables de la seva carrera artística i literària. Fent pinya, xarxa, aquest grup de creadors va anar conquerint espais culturals i tornant a projectar feixos de claror en la penombra més opaca que havia originat el franquisme. Aquest llibre és fruit de l’exposició homònima i és una obra coral en la que participen Pau Minguet, Cristina Mongay, Jesús Navarro, Marc Verdés, Bárbara Bayarri, Manuel Guerrero, Xavier García, Esther Solé i Joan Ramon Veny.
