Un llibre a dos veus: un diàleg entre un pare i un fill en la distància del temps. Llibert és fill del deportat Joan Tarragó, qui va poder tornar de Mauthausen, però a l’exili de França. D’aquí el nom del Llibert, símbol de la llibertatrecuperada. El pare va demanar al fill que escrigués les seves memòries. Però el fill tenia llavors vint anys i dubtava si podria enfrontar-se de nou als horrors que havia sentit quan era un nen i s’amagava dels adults exdeportats que venien a casa compartint les seves experiències. Per això, Joan Tarragó va escriure, pocs anys abans de morir, les seves memòries del camp de Mauthausen, la seva reclusió de quatre anys i quatre mesos en convivència amb la mort. Més de quaranta anys després, Llibert s’afegeix al pare amb la seva sensibilitat.
