La vida és una bugada. Tens a les mans un recull de vint-i-dos contes que fan safareig de diverses històries individuals lligades a la història del país. Que posen en dubte una bona colla de creences, amb una finíssima ironia i uns personatges, sacsejats per les ventades de l’atzar, que busquen el sentit de la vida i se senten com un mitjó desaparellat.Els mals de ventre d’un cavall, el desaire dels poderosos, el turisme boví per Sant Jordi, l’agror a l’ànima que causen les guerres, els éssers sobrenaturals que habiten a l’Alt Àneu, l’amor que s’imposa només quan és veritable, els mil rostres de la mort —des del no poder morir en pau fins als crims que esquitxen—, els galls que canten en sincronia amb les variacions horàries, el cara a cara entre el passat i el present, l’enyor de l’estiu… Amb aquest mosaic de la memòria col·lectiva, inèdit en volum, Pinyol torna a la narrativa breu, gènere amb el qual es va donar a conèixer fa trenta anys i vint-i-dos llibres.
