Mentre l’Estat liderat pels socialistes, entossudit a ampliar l’aeroport, es topa amb una mena de resistència inesperada, la Dra. Noèlia Arrotea agita els interessos de les federacions andaluses i fundacions marroquines a Barcelona, tot enfrontant-se a un personatge badaloní molt fosc, que la seva pròpia esposa qualifica de porc ibèric.Durant aquesta primera temporada de deu episodis que ara finalitza, la Noèlia Arrotea ha tocat de cara els temes més controvertits del país: el món del cava, el Liceu, el Barça, les escoles de negocis, la banca catalana, la pederàstia, l’Opus Dei i els Jesuïtes, el món editorial, TV3, Junts i Esquerra i els mitjans de comunicació, l’Ajuntament de Barcelona d’Ada Colau i el Hard Rock Cafe, la Copa Amèrica de vela i el govern de Jaume Collboni, l’economia blava i Vox Catalunya, l’ampliació de l’aeroport, la immigració, l’espanyola i l’estrangera, el PSC del president Illa com a president de la Generalitat de Catalunya, la Fèria d’Abril a Catalunya i Aliança Catalana.La Noèlia ens ha retratat també, al llarg dels deu episodis, la Barcelona actual des de la seva base d’operacions al Born: la consulta del carrer Jaume Giralt i la masmorra del carrer Copons. S’ha especulat molt sobre “la gran novel·la de Barcelona”. Però és que no hi ha una sola Barcelona, sinó moltes, superposades i calidoscòpiques, sovint enfrontades o ignorades entre si, com diu en Xavier Díez. No existeix Barcelona, sinó com ens recordava l’enyorat Manolo Vázquez Montalbán, Barcelones, en plural, amb una dimensió més que polièdrica, amb una substància inaprehensible, amb un tacte esmunyedís. Ningú al país escriu ficció tan frec a frec amb l’actualitat del nostre present i amb tanta valentia com ella. Els seus relats s’avancen fins i tot al periodisme d’investigació nostrat.Una provocadora barreja entre realitat i ficció, ben informada, que denota un coneixement profund de les misèries de l’establishment català. Una lectura que val la pena i que esdevé una font de primer ordre per reconstruir la història d’un temps i d’un lloc concrets. La psicòloga, immigrant més o menys il·legal, és una dona desacomplexada en la seva manera de ser, sense inhibicions socials ni sexuals i amb un instint primitiu de justícia.
