La Història de Jacob Xalabín, d’autor anònim, és una narració novel·lesca de començament del segle XV que recrea les aventures d’un dels fills de Murat I, el dirigent otomà que durant la segona meitat del segle XIV va assentar les bases del futur Imperi otomà. Escrita amb voluntat de ser fidel al rerefons històric (el conflicte entre el puixant poder otomà i les forces cristianes a la darreria del segle XIV), l’autor se serveix d’un coneixement molt notable de la geografia i la política turques per bastir una narració novel·lesca amb elements sentimentals i de cavalleria que doten l’acció de vivacitat i intriga. Malgrat la importància que té per a l’autor la descripció fidel dels fets històrics, el text és essencialment un relat d’aventures sobre els tres darrers anys del príncep turc Jacob i l’exili a què el va abocar la seva madrastra, amb episodis de traïcions, amors furtius i fins i tot transvestisme. No és fins a la darrera part de la narració que el relat històric s’imposa, amb la descripció acurada i fidedigna de la batalla de Kosovo (1389) i dels fets que van ocórrer després de la victòria turca. La Història de Jacob Xalabín és un dels textos més enigmàtics i originals de la narrativa catalana medieval, tant pel que fa als motius que van dur l’autor a escriure una mena d’elegia d’un príncep turc fracassat, com pel que fa a les fonts del text i a l’origen de l’autor. Tot això no fa sinó augmentar l’interès del lector per un relat trepidant que s’emmarca en un dels episodis crucials de la història medieval europea.
