Sisè dels vuit volums de la nova Història de la literatura catalana. Una Història de la Literatura catalana amb una visió innovadora i clara. Serà la primera història de la literatura catalana planificada i dissenyada de bon començament com una obra col·lectiva i representativa del coneixement acadèmic actual de la matèria. El sisè volum, Literatura Contemporània (II). Modernisme. Noucentisme. Avantguardes, entra en l'etapa i en els tres conceptes nuclears de la història de la literatura catalana des de finals del segle XIX a inicis de la guerra civil espanyola. És la culminació i l'etapa de maduresa del procés iniciat amb la Renaixença i que queda estroncat amb la guerra, l'exili i la repressió posterior. Tots tres moviments estan influïts per les idees estètiques europees i testimonien la recerca de modernitat i enllaç amb el seu context històric. La seva mateixa conceptualització ho defineix; Modernisme, de modern, mentre que el Noucentisme, ja en el segle XX, juga amb l'antítesi vell-nou i és una mostra clara d'aquesta voluntat d'afirmació d'una literatura que respon a les manifestacions del nou segle. Les Avantguardes són el màxim exponent de la transgressió de tot ordre literari i de ruptura amb la tradició. Autors com Joan Maragall, Víctor Català, Santiago Rusiñol, Josep Carner, Eugeni d´Ors i Joan Salvat-Papasseit hi són àmpliament tractats.
