La perspectiva de F. Xavier Hernàndez Cardona planteja aspectes tan cabdals de la història general com pugui ser el paper fonamental de la cavalleria en el procés de formació nacional de Catalunya. Recalca, per exemple, la importància de l'ús de l'estrep, que —incorporat a la cavalleria— comportà un salt tecnològic en temps de la Marca Hispànica; la cavalleria franca, més ben subjectada al cavall, pogué colpir amb més força i guany protagonisme en detriment dels andalusins, però també dels mateixos pagesos catalans. Un altre tema reinterpretat és el tema de la capitalitat del territori; l'autor raona, a partir de conceptes militars, per què l’eix romà Empúries/Tàrraco acabà reemplaçat per Barcelona, ciutat que disposava d'unes tardanes —però eficaces i modernes— muralles. I defensa amb arguments geoestratègics que Tarragona no havia quedat del tot abandonada en temps andalusins. D'altra banda, presta una gran atenció al substrat iber i romà; en són dos exemples l’impacte directe de la Segona Guerra Púnica i la batalla d'Empúries, pedra de toc de la romanització del territori actual de Catalunya.
