«La psicoanàlisi s'ha de mantenir al marge de la política». Aquesta línia de conducta, atribuïda a Freud, ha facultat tota mena de viratges, des dels més recents, en què la psicoanàlisi és esgrimida des de les pitjors posicions reaccionàries (contra el feminisme, l'antiracisme, els moviments socials, etc.). També és la manera còmoda d'enterrar tota una part de la història d’aquesta disciplina, i amb ella el seu llegat revolucionari.En aquest llibre, veurem Freud saludar amb entusiasme la revolució de 1917 i encoratjar Vera Schmidt en els seus esforços per aclimatar la psicoanàlisi a la Rússia soviètica; a Wilhelm Reich lluitant a Àustria i després a Alemanya contra la suposada neutralitat política de la disciplina; seguirem a Francesc Tosquelles des de la Guerra civil fins a l'Hospital de Saint-Alban, i Jean Oury des de Saint-Alban fins a la clínica de La Borde; travessarem l’oceà amb l’arribada de la psicoanàlisi a l’Amèrica Llatina dels setanta de la mà de Marie Langer; descobrirem el renaixement de la psicoanàlisi revolucionària a Alemanya als anys seixanta amb el SPK (Col·lectiu de Pacients Socialistes) que tenien per programa convertir la malaltia en una arma. Florent Gabarron-Garcia recupera aquest preciós patrimoni per tornar a situar la psicoanàlisi al centre de la lluita per l'emancipació.
