Amb un to col·loquial i desenfadat, Josep Valls ens explica les seves vivències al seminari de Girona des dels deu als divuit anys. Un microcosmos tancat i separat de la vida corrent que es vivia portes enfora. Un món desconegut i difícil d’entendre per a qui no l’ha viscut personalment.
L’autor explica que durant aquells vuit anys tancat al Seminari Conciliar de Girona la seva principal obsessió negativa van ser els superiors en general i, en particular, els professors de les assignatures. «Els prefectes ja els tenia entravessats, però més hi tenia els professors. Pensava aleshores que tot o quasi tot ho deien i ho feien per emprenyar, per fer-me difícil, complicat i costerut el dia a dia, per encorralar-me i portar-me cap allà on ells volien», explica. Però passats els anys, aquell pensament obsessiu-negatiu ha canviat. Tant, que ara, i ja fa temps, està convençut que actuaven de bona fe.
