Tal i com ens explica el mateix autor en una «Nota breu» a tall d’introducció: no són històries del gènere fantàstic, però un home —de fa tres mil anys— hi pot utilitzar objectes que encara no existien. Quan les vaig escriure el que m’interessava era, en primer lloc, exercir una lleugera desviació de la mirada en relació a la línia central de la història de la filosofia; per altra banda, tenia curiositat per entendre la manera com la ficció —versemblant o no tant— es pot recolzar lleugerament sobre un fragment de la veritat fins al punt on tot es mescla i es torna uniforme. En aquestes peces breus escrites amb mestria, Gonçalo M. Tavares, rescata les figures secundàries vinculades als grans personatges que varen tenir una especial incidència en la història de la filosofia
