En català o en castellà, en francès o en italià, en portuguès o en romanès, no parlem més que un llatí evolucionat respecte a l'idioma original que es va expandir per Europa des de la península Itàlica. Però és que a més a més el parlem com el parlava Cèsar o Catul en algunes frases que s'han conservat intactes fins avui mateix. De la gran Roma no han perdurat només l'amfiteatre de Tarraco o la muralla de Barcino; també han arribat fins avui, en millor estat i sense cap pèrdua, mea culpa, spa, cum laude o alea iacta est.
Unes provenen del dret (dura lex sed lex), la filosofia (ex nihilo nihil fit) o la tradició cristiana (quo vadis), altres de la literatura (carpe diem), la història (ave Caesar, morituri te salutant) o el saber popular (excusatio non petita, accusatio manifesta). Aquest llibre proposa un passeig per les més usades amb unes delicioses explicacions de Josep Manuel Udina, que rastreja les fonts originals de cadascuna, sovint sorprenents, i els significats actuals. Un passeig que s'entreté en uns dibuixos que Toni Batllori ha creat ad hoc per a aquesta obra i que finalitza amb una mostra de la presència del llatí al carrer i a la premsa elaborada per Pere Led. No hi ha dubte, hic et nunc, aquí i ara, encara parlem llatí.
