L'Hoste arriba a l'Hotel Vaim, un establiment on no sembla que hi hagi cap altre hoste allotjat i que gestiona la Brita, una dona de tarannà brusc i autoritari. Ella sembla que el reconegui, però ell no recorda que s'hagin vist mai. Finalment ell decideix agafar una habitació i s'hi instal·la, amb dues maletes i una bandolera de cuiro marró de la qual no se separa. Encara no ha decidit quant temps s'hi estarà i tampoc no sabria dir què l'ha dut fins allà. L'endemà, l'Hoste explora Vaim i coneix un botiguer i un mariner. Sopa al cafè local, del qual també n'és propietària la Brita, i comença a adonar-se que algunes de les seves pertinences desapareixen. Durant la seva estada a l'hotel, tant les seves pertinences com la seva identitat fluctuaran, enmig d'una barreja de fluxos temporals i de paisatges que semblen diluir-se per reconstruir-se, fins que la petita localitat que és Vaim, i el bucle de deutes i servitud envers la Brita, l'atrapen.
