Humus ens parla d?una vila sense nom, on «no passa res». Un «jo» anònim, que aparentment és un habitant com els altres, registra en un diari les coses insignificants del dia a dia. Des de l?inici s?estableix una paradoxa enunciativa, ja que aquest «jo» es comporta com si fos un narrador omniscient i omnipresent, confrontant el lector amb la vida oculta dels personatges del poble. Gairebé tots pertanyen a la mateixa classe social petitburgesa, aparentant ser el contrari del que realment són. El tema de la duplicitat humana esdevé central a Humus. Tots els personatges «representen un paper» i utilitzen una màscara, que amaga els seus vertaders sentiments. Tal com escriu el narrador, «la màscara és indispensable», perquè «ens jutgen per les aparences». L?oposició entre l?aparença i l?essència ?o, en la perspectiva de Jung, la tensió dialèctica entre la persona i l?ombra? és el tema més destacat d?aquesta novel?la.
