La ciutat és de vegades un monstre que escup de les seves fronteres els éssers imperfectes. Això els ha passat als protagonistes d’aquests relats, uns éssers malferits, cadascú per circumstàncies particulars, habitants de l’altra banda d’un riu que dibuixa una mena de frontera amb la ciutat. Aquell món, però, també és una part de la ciutat, tot i que no ho sembla. És el món de la perifèria. La gent viu moments carregats d’angoixes i de culpes. Els atzars els van relacionant els uns amb els altres de tal manera que acaben esdevenint una xarxa d’éssers marcats per la pobresa, pel dol i pel patiment, però sobretot per la lluita que els fa esdevenir uns veritables herois perquè sempre hi haurà una mirada, una llum, un moment feliç o el so lleuger d’un violí llunyà que els farà emergir de la foscor de la perifèria.
