El diàleg entre Agustí Colomines i Eduard Bigas assoleix la intensitat i la bellesa profunda i decisiva de l'art que creix i que perdura, el que provoca en nosaltres l'esquinçament que ens trasbalsa, que ens interpel·la, que ens uneix d'una manera més autèntica a la vida, què és allò que l'art veritable ha d'aspirar, al capdavall, sempre a aconseguir. - Carles Duarte i Montserrat (del pròleg).