Janet Malcolm va recollir tot de fotografies fetes al llarg de la seva vida amb la idea d’escriure una mena de memòries, però la idea de caure en l’autobiografia l’avorria, com si ella mateixa no pogués ser la protagonista d’aquella història. La memòria –va escriure– no és cap eina per al periodista.Tanmateix, s’hi va posar, i a través de les imatges refà el camí d’una família jueva que fuig d’Europa i arriba a Nova York l’any 1939, reviu els amors d’una noia adolescent, va als concerts del Metropolitan, fa una escapada a Atlantic City... i parla de les primeres incursions en el món del periodisme, sense deixar de banda algun dels litigis més sonats en què es va veure involucrada.Amb la mateixa exigència i destresa que Malcolm va escriure les seves peces periodístiques, Imatges viscudes ens ofereix un relat fet d’instantànies que la memòria va endreçar al voltant de la vida d’altres persones, sense deixar de banda la pròpia biografia.
