Aquest llibre no és una introducció convencional al pensament de Kant, sinó que vol ser una reintroducció a un Kant alliberat de la crosta de tòpics que s'ha anat transmetent de mà en mà i que desfiguren estranyament la seva imatge i la seva filosofia. Tòpics, dels quals Pere Lluís Font considera responsables, a parts iguals, el mateix filòsof de Königsberg amb algunes de les seves formulacions, amplis sectors catòlics, que tradicionalment en coneixen més la refutació que no pas la doctrina, i els que han estat considerats els seus hereus o continuadors, tant els postkantians com els neokantians.
L'autor proposa algunes claus hermenèutiques que permeten al lector actual orientar-se i que fins i tot poden permetre entendre Kant més bé del que es va entendre ell mateix (com diu ell de Plató), si se saben esquivar alguns paranys mig amagats en alguns dels seus textos. La línia interpretativa proposada suposa una certa autonomia de cada una de les tres Crítiques, privilegia l'«Estètica transcendental» a expenses de l?«Analítica», emfatitza el descobriment del subjecte epistemològic, destaca la possibilitat d'una metafísica crítica, pondera l'esplèndida fenomenologia del fet moral i del fet estètic (per damunt fins i tot de la del fet cognitiu), assumeix que la realitat ens presenta dualitats indepassables, furga en el sentit de la pregunta per l'home...
Pere Lluís Font tracta el filòsof Immanuel Kant a l'anglesa, és a dir, com si fos un contemporani nostre, interessant-se per saber si té raó i si ens pot ajudar a donar resposta a les nostres preguntes d'avui.
