La filosofia, l’art i la literatura han representat l’ésser humà o, millor dit, l’home, com un ésser vertical, dret, erecte. Adriana Cavarero, una de les veus actuals més importants del pensament occidental feminista al costat de noms com els de Judith Butler o Martha Nussbaum, reflexiona en aquest llibre sobre les conseqüències i les relacions de poder que implica el discurs de la rectitud. Al llarg d’una sèrie de dotze capítols i una coda en què passa revista no només a diversos filòsofs sinó també a representacions artístiques i literàries diverses, la filòsofa italiana qüestiona que la rectitud sigui la postura pròpia de l’ésser humà i defensa que aquesta mateixa postura n’ha tapat una altra que ens és molt més pròpia, la de la inclinació, que tradicionalment l’art i la filosofia han reservat exclusivament a la dona. Cavarero planteja, doncs, la subjectivitat en termes d’inclinació i verticalitat. Mentre que en l’home recte i erecte s’hi amaga un jo tancat en si mateix, autoreferencial i autosuficient, en la inclinació se’n troba un d’altruista, obert a l’altre, sobre el qual s’aboca i no es tanca. En definitiva, es tracta d’una obra fonamental no tan sols per al pensament feminista modern sinó també per a la filosofia occidental contemporània.
