L’escenari d’INRI és eminentment apocalíptic: més que el martiri de Crist contemplem l’arribada de la fi del món, perquè cada mort petita és una representació completa de l’acabament complet. D’aquí la mística que supura de cada pàgina. Malgrat tanta monstruositat, Joan Josep Barceló i Bauçà és un poeta que parla de la llum i de la vida. Com Andreu Vidal, si parla de la mort i de l’extinció és per fer avinent el triomf de l’existència i la plenitud de la creació: «l’ésser diví / amb la mort us anuncia / la vida». I més que parlar d’una vida ens parla de moltes vides, desenes de vides, centenars de vides, milers de vides en tota la seva esplendor. INRI, amb tota la seva feliç morbositat, és un cant revelador i lluminós a favor de la vida i els seus múltiples deliris. Una joia carnal i sagnant que mereix ser llegida amb atenció i passió. Jaume C. Pons Alorda Barceló agafa la passió i mort del fill de l’home i ens demostra que durant dos mil anys no hem entès res de res. Que l’anyell sacrificat és home veritable, amb sang, amb pell i ossos, amb desig, amb sexe, amb passions de tota mena. No és el Jesús d’estampeta, de mirada mel·líflua i angelets al voltant. Ben al contrari, el fill de l’home és tan home, tan humà, que desafia Déu i el venç. Àngel Carbonell
