Salvatore Toma (1951-1987), va néixer a Maglie, província de Lecce, (Salento, Itàlia). Va abandonar la preparatòria per estudiar literatura i poesia de manera autodidacta. Del 1970 al 1983 va publicar sis reculls de poemes: Poesie, Ad esempio una vacanza (A Babi), Poesie scelte, Un anno in sospeso, Ancora un anno i Forse ci siamo.Toma vivia en una casa de camp al districte de Ciàncole i allà, en l’aïllament de la província, escriu una poesia molt allunyada de la ideologització neoexperimental que es feia a Roma i Milà. Va percebre la innocència, la ingenuïtat màgica i misteriosa dels animals, i una cosa definitiva que els elevava perdamunt de l’home: la puresa i la moralitat.Salvatore Toma va ser un poeta oblidat pels grans editors. El reconeixement de la seva poesia va arribar l’any 2000 amb la publicació del llibre Canzoniere della Morte (Giulio Einaudi Editore), recull a cura de Maria Corti. La seva poesia completa ha estat publicada per Musicaos Editore sota el títol Poesie (1970–1983).Els aniversarisels natalicisles llibretesles trobadesles frases irrefutablesi el gall dindi per nadalsón tot obra del tempsvent que passai no deixa més ànsiaque la d’aturar-lo.I l’homeque davant de la mortsempre s’ha venjatenviant al futurun mica del passatretroba en aquesta tàctica ambiguala dolcesa del pecat original.No hi ha res que siguimés banal que la certesa.És la il·lusió sentimentalde nosaltres mateixosque fa el tempsmenys ràpid de l’usual.Visc amb la idea de la sangcom un assassí.És el meu clau fermel meu puntd’encaix amb la vidaamb la bona sortperò acostumar-m’himai no ho he aconseguit:acostumar-m’hi a la mort.Sovint penso en la morten la forma com diré adéu a la vidacom tindré la boca en aquell instantles mans el cos.Voldria morir em dicsense saber-hoa traïcióen un momentque no m’ho espero.Però vet aquí que l’albaaflora novament absurdai la vida esdevé altre copl’incontenible joc.
