Damunt de l’herba, lleugera com cigne salmonatde cua estrafeta i coll llarguíssim; perfecta com ganxola corba del teu genoll molsut ben acabada en becde peu taronja i dits espessos com pestanyes.Damunt de l’herba, deia, olis meravellosos sobre fonsja preexistent en seva solidesa verd quadrada, aquesta dona.Ets tu. Oberta com cabdell nocturn en fresc de galeria.Et reconeixes? Complaença satisfeta en greix intoxicatfins a ocultar mirada. Els braços, escuts mòbils dels pits,alçats en el seu vermell d’insecte alcohòlic fins al rostre.