Viure i sobreviure en condicions extremes en un dels països més fascinants del món. Més enllà de volcans, glaceres i salts d'aigua que enamoren a primera vista, hi ha una Islàndia dura i inclement on habita una comunitat que s'ha adaptat a una meteorologia, una geologia i una geografia extraordinàriament adverses per a la vida humana. Una nació que es debat entre la tradició i la modernitat amb el temor de perdre la seva identitat mil·lenària. Èric Lluent, que hi resideix des de fa molts anys, desmunta el mite de la Islàndia sostenible i ecològica i idíl·lica. El resultat és una oportunitat única per conèixer amb profunditat la societat islandesa des de la perspectiva d'un periodista català que, com la resta d'illencs, també ha hagut d'adaptar-se a un entorn natural superb i, alhora, hostil.
ONA-REC
El 17 de juny de 1944, després que hi votessin a favor el 95% dels seus ciutadans, Islàndia es va convertir en un estat independent. Quatre anys abans, en començar la guerra a Europa, Dinamarca s'havia declarat un país neutral. Els alemanys no ho van respectar i van ocupar-la. Al mateix temps, els britànics van ocupar Islàndia pel seu enorme valor estratègic, a mig camí entre la Gran Bretanya i els Estats Units. Uns mesos abans de l'enfonsament de l'Alemanya nazi, els islandesos van fer un referèndum per deslligar-se de la monarquia danesa, esdevenint una república.
Si sentiu curiositat per aquesta peculiar nació, per la seva història, geografia o realitat social, llegiu 'Islàndia, l'illa del vent' (Ara Llibres) del periodista català Èric Lluent. Bon viatge de paper!
