Un retrat molt vàlid d’un dels llocs més tristament actuals del món.
El 1957 Pla va fer un viatge a Israel; el reportatge, en forma d’un seguit de cròniques, va sortir en castellà a la revista Destino. El 1958 les cròniques es van recollir al volum Israel en los presentes días, publicat a Buenos Aires. La versió catalana del llibre, obra del mateix Pla, no va aparèixer fins que es va incorporar, el 1969, al volum 13 de l’Obra Completa de Pla, Les escales de Llevant.
Quan Pla va fer el seu viatge, la segona guerra mundial i l’horror de l’holocaust eren molt recents; l’estat d’Israel amb prou feines tenia deu anys d’existència. En tan poc temps, però, els avenços que s’havien aconseguit en el terreny polític i en l’econòmic eren enormes, i s’acompanyaven de novetats tan vistents com l’agricultura comunitària dels quibuts. Pla se’n va fer una idea precisa i va saber-la reflectir en un dels seus grans reportatges periodístics, escrit (com assenyala Andreu Barnils en el pròleg que ha fet per a aquesta edició) amb empatia i fins i tot afinitat.
Naturalment, el país que Pla va trepitjar avui ja no existeix. Israel ha deixat de ser un estat incipient i ha passat a ser una potència militar de primer ordre i a tenir territoris ocupats. Però també hi ha moltes coses que no han canviat, i el retrat que l’escriptor empordanès va fer del poble jueu i les seves característiques, de la història del sionisme, de la recuperació de la llengua hebrea i dels orígens del conflicte àrabo-israelià conserva plena vigència.
