Entre parterres i sota les pèrgoles, el caminant passeja per aquest Jardí ardent i, a l?ombra dels salzes i les acàcies, reflexiona sobre els jardins de l?home i sobre l?art i la raó.En aquest jardí res és superflu, no hi ha cap concessió a l?ambigüitat ni a les veritats absolutes. Només hi trobarem una recerca obstinada de la bellesa que s?oculta entre les flors i els esbarzers. En els versos del Jardí ardent no hi ha cap arravatament ni cessió romàntica, tot al contrari, hi ha un exercici de racionalitat extrema, i d?això en prenem consciència quan el passejant del jardí afirma que ?la natura no persegueix cap objectiu i no té cap finalitat. La naturalesa no és sàvia ni és res?.