Jardí francès. De Villon a Rimbaud conté poemes devint-i-cinc autors dels quatre segles que hi ha entreaquests dos noms. Els he triat seguint el criteri delgust, el qual s?ha deixat convèncer de vegades perla singularitat, l?extravagància o la diversió, i totsels poemes els he traduït perquè m?agradaven, perun motiu o altre. He procurat traduir-los sent fidela la poesia, que és el que compta: en la traducciód?un poema només hi ha poesia si el resultat tambéés un poema. Quasi mai tan bo com l?original,és cert, però un poema. Aquest propòsit és desesperant,perquè molt rarament s?arriba on es voliaarribar, però la humilitat que el traductor necessitano faria res de bo sense l?ambició. Ja sabem el quepassarà quan traduirem Villon, Baudelaire o Nerval,sabem que sempre quedarem lluny d?ells, peròhem d?intentar quedar-hi el menys possible.
