Aquest llibre és una xicoteta porta a l’època moderna i a la figura de l’intel·lectual barceloní Jaume Ramon Vila. Conegut com el bisbe del Born, Vila fou un prevere de classe benestant que va participar d’un moviment il·lustrat, el cercle erudit barceloní, juntament amb figures com Dídac de Montfar, Antoni Viladamor o Rafael Cervera. Aquests es dedicaven a la lectura dels textos historiogràfics i a la creació d’un discurs definitiu sobre la preeminència de la llei catalana per damunt de qualsevol unió dinàstica. El resultat de la seua lectura i escriptura va alimentar una construcció ideològica dels territoris catalans que encara té un ressò avui dia. Però, tot i que alguns personatges d’aquest període sí que han gaudit d’una amable fama i coneixença, de Jaume Ramon Vila no en sabem pràcticament res. Qui era aquest grafòman que feia copiar cròniques i tractats d’armoria? Qui era l’home preocupat pel seu llinatge, per la memòria? Aquest llibre dona a conèixer el prevere, l’intel·lectual i el pensador. El lector hi podrà trobar explicades les diferents facetes del biografiat, el seu entorn familiar, les seues xarxes de sociabilització i la descomposició i reconstrucció de la seua herència. Aficionat a l’escriptura, a la còpia i a l’anotació de textos, presentem la primera descripció conjunta de les tres obres que li coneixem. Autor de tres textos diferents —sobre els valors cristians, sobre els llinatges catalans i sobre la vida a la ciutat de Barcelona— Jaume Ramon Vila és un exemple clar d’aquesta construcció ideològica de primera meitat del segle XVII i una porta oberta a una societat, a unes preocupacions i a una reestructuració política que la historiografia tradicional ha descrit a l’engròs.
