A Jo això ja no ho veuré, Masó reuneix nou relats especulatius ambientats en un futur proper, amb societats amorals controlades per estats repressors que promouen lleis malèvoles; un món a les acaballes en què les innovacions tecnològiques no sempre afavoreixen el progrés. Com és habitual en els seus llibres, Masó utilitza cadascuna de les històries per jugar amb les maneres de narrar: des de teixir la peculiar història d’un donant d’òrgans a partir del dramatis personae, fins a convertir els agraïments finals del llibre en un conte sobre una secta apocalíptica, passant pel guió d’un documental sobre apadrinar jubilats o per les ressenyes d’un web dedicat als prostíbuls del futur. Un recull d’artefactes distòpics ple d’humor i sàtira social que farà les delícies dels fans de Black Mirror. Després de guanyar el premi llibreter amb la novel·la Xacona, Jordi Masó torna al gènere que l’ha convertit en un dels autors més admirats per la crítica i els lectors: el conte, el gènere on excel·leix de manera superlativa.
