Conversar no és només intercanviar paraules, sinó créixer al voltant d’una idea o d’un sentit. El mot prové del llatí conversari: habitar plegats, compartir un mateix espai de temps i d’atenció. Conversar implica, doncs, presència, escolta i disposició a ser transformat per l’altre. No és discurs imposat, sinó paraula que acompanya, que consola i interpel•la. Així, aquest llibre de converses entre el mestre Antoni Ros Marbà i l’Oriol Pérez Treviño és un acte de proximitat intel•lectual i humana.
Aquest llibre no és només un homenatge a una figura cabdal de la direcció orquestral, sinó una invitació a escoltar d’una altra manera. A comprendre que darrere de cada interpretació hi ha una idea del món, una manera d’entendre el temps, la memòria i el silenci. Antoni Ros Marbà ens recorda que la música, quan és honesta i profunda, no s’esgota en el so: es projecta com una forma de pensament, com una promesa de lucidesa enmig del soroll contemporani.
