Això no és un llibre sinó una conversa. Joan Castells parla amb Cos de Lletra, o això és el que pot semblar a primer cop d'ull. En realitat, Joan Castells s'ha passat prop de cinquanta anys dialogant amb el teatre. I com que "parlant, parlant, vénen les idees", el seu pensament i la seva capacitat d'expressar-lo perquè també esdevingui útil als altres s'han anat afinant. Això no és un llibre, sinó la condensació del saber -modest, diria ell- que ha anat aplegant al llarg de dècades de curosa dedicació al teatre.
Sense fer soroll i amb constància titànica, ha anat avançant per aquest camí a través de tres branques entrellaçades: la direcció, la pedagogia i la recerca. Com ell mateix conclou: "Penso que el teatre és patrimoni de tots. Quan un mestre es queda alguna cosa per a ell, és un usurpador. El que tu saps, ho has de transmetre. I si tens una eina, l'has de posar a disposició de l'altre".
Quedi, doncs, aquest llibre que és una conversa, aquesta conversa disfressada de llibre, a disposició del lector.
